06 oct. Pas a pas per educar la força de voluntat
Als anys 60 el professor Mischel de la Universitat de Stanford va fer un experiment en que donava a nens i nenes de 4 i 5 anys un marshmallow (una llaminadura dolça en anglès) i els feina la proposta de que si eren capaços d’esperar 20 minuts sense menjar-se-la els en donaria una altra.
Volia descobrir quins eren capaços de reprimir el seu desig i quins es mostraven més impulsius. (podeu veure l’experiment a https://www.youtube.com/watch?v=QX_oy9614HQ)
Sembla que dos de cada tres no eren capaços de resistir-ho. És molt curiós veure les estratègies que fa servir cadascun d’ells per vèncer la temptació.
La conclusió a que es va arribar després del seguiment d’aquests nens i nenes al cap dels anys va posar en evidència una correlació entre els que els van funcionar millor les coses a la vida i els que van superar la prova.
L’estudi demostra que les persones que tenen l’habilitat de saber ajornar la gratificació són més propenses a que les coses els vagin millor, aquest és el que s’anomena Principi de l’Èxit.
Sabem de com són de potents força de voluntat o l’autodisciplina per aconseguir tot allò que ens proposem. Tanmateix en multitud de situacions del dia a dia pot més la immediatesa i el fet de pensar en els beneficis presents que mirar una mica més enllà i postposar allò que ens plau en el moment. Ens passa als adults i passa també als nens i joves. Com a educadors ens “desespera” veure poca autodisciplina o poca capacitat de mirar més enllà del moment present . La cultura de la immediatesa ens ho complica encara una mica més.
“La força de voluntat és com muscle es pot enfortir amb la pràctica, fatigar-se per l,ús excessiu o atrofiar-se per la seva absència.”
Hi ha un primer pas que esdevé clau que és identificar exactament en quin fet concret ens cal o li cal més força de voluntat. L’acceptació és necessària per saber exactament en quin punt volem aconseguir millora.
Un segon pas és pròpiament la força de voluntat, és una concentració de força per abordar una tasca o un problema, però també és una força que cal emprar-la en moments d’arrencada d’un nou hàbit d’una nova manera de fer. Prou sabem que aquesta força d’arrencada moltes vegades s’esgota
El pas al treball constant és el que seguiria a aquesta força de voluntat. Portar una vida saludable, tenir i mantenir una relació exitosa, educar els fills, organitzar-se..són exemples d’aquesta manera de fer tant necessària per avançar en els propòsits.
El quart pilar està en la dedicació, que no és altra que dedicar temps. Hi ha infinitat de petites coses en el dia a dia que no és que requereixin una gran força de voluntat i ni tant sols un treball constant, senzillament és qüestió de “perdre-hi uns minuts” i fer-ho.
El darrer dels pilars és la persistència que és la capacitat de fer fins i tot quan ens sentim amb ganes d’abandonar. Aquestes “ganes” venen i van depenent de la nostra motivació, la persistència que ens fa seguir té a veure en tenir la mirada posada en el futur.
Aquestes 5 eines són les que ens han d’ajudar a transformar en hàbits aquelles millores que vulguem introduir en el nostre dia a dia. La característica més bàsica d’un hàbit és el temps. Passos petits i repetits per aconseguir fites grans.