04 febr. Bufes amb mi?
Enguany fa 10 anys que vaig fer un canvi radical de vida. Vaig engegar el meu projecte professional que és evidentment també personal. He pensat, escrit i dibuixat sobre emprenedoria durant tot aquest temps. Avui senzillament vull aportar la meva vivència més íntima del que ha estat per mi emprendre des de zero. M’agradaria tant que els milers de persones que s’han creauat amb mi en aquest llarg temps ho llegissin…..
Estil de vida: passar de tenir un horari, uns caps, uns companys, una organització que t’empara, un sou a final de mes, una certa rutina a no tenir cap d’aquestes coses que he mencionat és, sense cap dubte un canvi radical. El més difícil de vèncer per mi és la INCERTESA i la SOLEDAT. Jo miro de posar-hi remei, essent PROACTIVA inventant noves propostes i fent de cada formació amb gent que conec molt poquet, un ACTE DE RELACIÓ SINCER I FRANC, m’aporta tant….
Llegir, buscar, formar-me, pensar, relacionar-me i innovar: crec que aquestes 6 paraules defineixen l’essència del que faig per oferir una varietat de formacions, xerrades, tallers i activitats diverses. I cadascuna d’aquestes sis accions amb molta intensitat, especialment la de llegir. En aquests 10 anys he aconseguit tenir una àmplia bibloteca sobre “els meus temes” molt i molt important. L’altra que ha esdevingut clau ha estat la de buscar experts/es en diferents àrees i aprendre i aprendre. Alguns són avui mentors i molt bons amics
Creativitat: la meva gran aliada. Puc dir que n’he après, que n’ensenyo i que la practico tant com puc i sé. El meu esforç per buscar alternatives, possibilitats, obrir la ment, pensar de forma oberta, optimista, i provocadora, és permanent. No vull dir que ho faci bé, només que ho itento a consciència. Investigar, practicar i entrenar aquesta habilitat ha estat per a mi clau.
El Calendari: hi esmerço moltes i moltes hores. Sóc matinera i això m’ajuda però és ben cert que un projecte com aquest demana molta dedicació. Però escric calendari i no temps perquè les estacions de l’any marquen ritmes molt diferents i també cal saber conviure amb això. Hi ha moments durant l’any en els quals els clients fan vacances i per tant jo també i en canvi n’hi ha d’altres d’activitat frenètica.
Els llocs: treballo des de casa, tinc un despatx acollidor i he practicat la disciplina de no “distreure’m” amb les mil activitats que podria fer cada dia a “caseta” en comptes de treballar. Però la formació la faig a diferents llocs de la geografia catalana i espanyola. Per tant el cotxe, el tren, l’aviói els aeroports formen part també dels meus llocs de treball. I de fet hi treballo moltíssim. De vegades llegeixo, de vegades penso, de vegades dibuixo i altres gestiono amb l’ordinador i d’altres no faig res
Compartir: possiblement no seria on soc si no compartís el que faig. Les xarxes socials i aquesta web són el meu aparador. Però dubto sempre i de forma permanent. Escric poc? Escric massa? Comparteixo en excés? M’exposo massa? Em faig pesada? Interessa a algú?
Jo sóc una : no sabia molt bé com definir aquest darrer punt. I és que la meva vida professional és barreja del tot amb la personal. Em sembla que el fet de tenir el depatx a casa i de treballar sola ha fet que el meu entorn més proper visqui molt d’aprop tot el que faig i ells en siguin, sense saber-ho, motor també principal. Tant és així que tots, marit i fills, en algun moment han participat en alguna activitat i algun d’ells de forma periòdica i amb intensitat.
La família àmplia (només hi ha una persona que conegui bé on sóc sempre, i aquesta és la meva mare) i amics/gues més íntims són el meu pal de paller.
Córrer: Des de fa uns pocs anys aquesta activitat esportiva m’acompanya quasi a diari amb un grup de dones extraordinàries. Això m’enforteix per fora i per dins.
Els meus i les meves alumnes i als qui m’han fet confiança: i tot el que he explicat ha estat possible gràcies a tanta gent que en aquests anys m’ha fet confiança contractant-me formació, assisitint a les meves formacions, o xerrades o llegint els meus llibres o entrades a les xarxes….sento una infinita gratitud
I per tot això el títol del post BUFES AMB MI? ho vull celebrar amb tu!