10 habilitats per a moments complicats

10 habilitats per a moments complicats



En aquests mesos d’octubre, novembre i desembre, un grup d’emprenedores i d’emprenedors de diferents municipis, entre ells Granollers i l’Hospitalet de Llobregat, estan entrenant les seves habilitats emprenedores.


Alguns, de forma innata, mostren una gran destresa en algunes de les característiques que considerem essencials en el fet d’emprendre, d’altres es troben en aquest camí, perquè n’han explorat de diferents sense èxit. Uns i altres, joves i grans, amb més o menys nivell de formació, homes i dones , inicien el seu camí cap a l’emprenedoria empresarial amb moltes inquietuds semblants.

En el darrer any he estat amb més de 300 persones en situació d’atur que afronten el seu esdevenir de formes ben diferents i amb resultats radicalment dispars.

L’escassetat de treball és una realitat d,avui i pel que sembla, dels anys que han de venir. Aquesta situació/problema/ repte ha de fer-nos replantejar, als qui estem en l’àmbit educatiu, quines són les habilitats essencials que es poden educar i entrenar des de que els nens i nenes són petits per tal de que afrontin aquesta realitat amb les eines, coneixement i actituds necessaris.

En aquest post destacaré 10 elements que es repeteixen en pràcticament totes les situacions i que són susceptibles de ser educades i per tant millorades:

1- El sentiment de por és una constant en totes les persones que es troben en aquesta situació. Por a la supervivència, por al canvi de situació, por a ser rebutjat pels qui tenen al costat i por a perdre estatus, poder,…..Tots senten por, la diferencia està en si aquesta por paralitza (tòxica) o estimula a l’acció.

2- Del coneixement i reconeixement d’habilitats pròpies, de gustos, d’aficions…surten molts dels inicis dels nous projectes. Mirar enrere i descobrir talents i destreses que un ha manifestat en les seves feines anteriors i que poden ser replicables en d’altres sectors o projectes. Alguns són capaços i saben fer aquesta mirada interior, d’altres es queden encallats en creences limitadores que ells mateixos han generat.
3- L’entorn està ple d’oportunitats, problemes no resolts que poden ser l’origen de nous negocis, canvis que es produeixen a l’entorn que generen noves necessitats, ….per poder-ho detectar cal una mirada molt atenta a tot allò que ens envolta i desenvolupar una intel·ligència contextual (aquella que és capaç de despertar la “xispa creadora” a partir d’elements que es troben al voltant).

Està clar que no totes les persones llegeixen un mateix entorn de la mateixa manera. N’hi ha que només són capaços de veure el problema i d’altres que, en cada problema, hi veuen solucions i alhora oportunitats.
4- Hi ha persones que viuen la situació d’atur amb el convenciment de que mai més no tornaran a treballar i no només això, sinó que expressen un sentiment demolidor “no serveixo per a res”. El fet de pensar que la situació és permanent i no pas puntual (que avui no trobi feina no vol dir que no treballi mai mes) i que té un abast universal i no pas específic (que em costi trobar feina no vol dir que m’hagin de costar altres coses). està en la base de moltes de les actituds pessimistes que avui tant imperen.

5- És més habitual afrontar de forma individual el repte d’iniciar que fer-ho de forma conjunta. Col·laborar, coordinar-se, compartir, comunicar, són algunes habilitats que ens costa practicar i que fan difícil la creació en equip.

Moltes de les persones que estan en procés d’entrenament veuen com el grup aporta idees, solucions,propostes que en solitari mai no haurien trobat. Per no parlar de l’estímul i recolzament que representa saber-se acompanyat.

6- “Ho tinc clar, però no sé com explicar-me”, també aquesta és una expressió comú. Saber explicar i comunicar les pròpies idees, defensar-les, saber escoltar, saber convèncer i saber negociar són sabers clarament millorables i del tot útils quan tenim entremans la feina de començar un nou projecte.

7- El seny de saber triar fins on és prudent prendre el risc d’iniciar un projecte, la humilitat que comporta ser conscient dels propis límits i de la necessitat de compartir amb d’altres, l,esforç de construir, moltes vegades des de zero, un nou camí per tornar a treballar, la perseverança que demana perseguir un objectiu complexe, l,entusiasme que dóna força i esperança per iniciar i continuar i la fortalesa que cal fer servir quan les coses no surten com les havíem previstes, són 6 valors essencials que veiem en bona part dels qui comencen un nou projecte.

8- No són poques les persones que tenen una gran capacitat per a trobar idees originals i factibles, però que en canvi se senten amb poca capacitat de buscar els recursos necessaris i organitzar-los. 

9- És en la capacitat d’iniciar un projecte on possiblement rau la diferencia entre afrontar el repte de tornar a treballar d’una forma activa o passiva. Saber projectar vol dir ser capaç d’imaginar un futur i anticipar-lo, un futur que et sedueix i t’impulsa a actuar. Tenir la capacitat de planificar vol dir també saber donar els passos necessaris per aconseguir fer possible el projecte.

10– Gestió de la incertesa: La incertesa que comporta viure l’experiència de trobar-se a l’atur la coneix qui l’ha patit. El fet d’afrontar-la amb una actitud positiva, no garanteix la reincorporació al món laboral, però sí que permet viure una època per definició complicada, amb menys sensació d’impotència. El camí més ràpid cap al desànim és aquell que ens porta a pensar, que fem el que fem, no podem modificar el que ens ha de passar.