19 març De la construcció d’infraestructures a la construcció d’idees
Posted at 05:56h
in Reflexions per emprendre
Fins no fa gaire parlàvem de la promoció econòmica d’un territori com a la seva capacitat per atreure i retenir talent, projectes i empreses i també, és clar, la seva força per posicionar-los en d’altres entorns propers o llunyans.
Les xarxes de comunicacions, les xarxes de relacions, la formació de les persones del territori, les infraestructures, les estratègies i planificacions són els elements sobre els quals s’han vingut teixint les propostes de dinamització dels entorns locals.
Avui, davant una situació de tanta complexitat, els responsables gestionar (tant a nivell polític com tècnic) entorns locals veuen com els índex d’atur castiguen els veïns i veïnes del municipi i la seva capacitat d’actuar amb intervencions costoses, ha minvat d’una forma dràstica.
El desenvolupament d’un entorn pivota sobre un triangle que té en els seus tres vèrtex ,les persones, els agents econòmics i socials i el territori. Venim d’un anys en què les ciutats, grans o petites han invertit molts diners en la creació d’infraestructures. És un element absolutament necessari per tal que les persones que hi viuen puguin desenvolupar-se i desenvolupar les seves activitats ( educatives, sanitàries, lúdiques, empresarials, de relació,….). I no s’ha de perdre de vista que, malgrat avui no es pugui actuar en aquesta línia per la manca de recursos, això no ha, o no hauria d’impedir, pensar el territori que volem en els propers anys. Imaginar-lo, pensar-lo i planificar-lo.
Però la necessitat més imperiosa avui, és la de generar nous llocs de treball i si més no, la de propiciar que els veïns i veïnes siguin capaços de despertar els seus talents i les seves idees i vegin que amb el que saben fer, amb les possibilitats de l’entorn immediat o més llunyà, poden trobar alguna sortida laboral.
Nombrosos estudis demostren que la pèrdua de feina no és un factor que condueixi irremediablement a la infelicitat. En canvi la situació de “no control” de no saber imaginar situacions diferents i més felices, ens porta a l’angoixa i a la tristesa. Només el convenciment de que podem fer alguna cosa per millorar la nostra situació actual ens portarà a una actitud més emprenedora i optimista. I això és clau, evidentment pel qui es troba en aquesta situació, però també per la moral i estat anímic col.lectius.
Em sembla del tot necessari donar eines i recursos a les persones que busquen feina i ofici. Cal demostrar amb l’exemple que persones de carn i ossos, que provenien de sectors destructors d’ocupació, se n’han sortit. La formació i l’acompanyament són ABSOLUTAMENT CLAUS en aquest moment.
LA FORMACIÓ per l’ocupació pot formar en oficis, però sobretot ha de formar per la flexibilitat i la creativitat. Formar en la capacitat de tirar endavant projectes garanteix una sortida de present i sobretot una esperança de futur