Que no s’apagui la flama: Un conte com a desig pel 2013

Que no s’apagui la flama: Un conte com a desig pel 2013

No sabrem mai si és real o si només va passar en la potent imaginació del Cesc. Estava sopant a casa i va quedar embadalit amb les 4 espelmes que cremaven damunt la taula. La mare durant les vacances del Nadal les encenia cada vespre. Al Cesc li agradava veure-les enceses i s’hi encantava i deixava anar el seu pensament.De sobte, va sentir que les espelmes parlaven entre elles. La primera va dir:


– Jo sóc la FEINA,…ja ningú no creu en mi, els qui en tenen tenen por de perdre-la i els qui no en tenen pensen que mai més tornaran a treballar. No té sentit que segueixi encesa.

Dit això, l’espelma es va apagar……el Cesc no s’ho podia creure….
La segona espelma va agafar la paraula
– Sóc la SENZILLESA. Represento les petites coses, aquelles que no valen diners, els instants bonics, un somriure, un petó……Tohom està tant amoïnat que em sembla que ningú no veu la meva flama….No vull seguir cremant.
Va acabar de pronunciar aquestes paraules i també és va apagar. El Cesc no només estava astorat sinó també trist davant del que estava escoltant i veient.
Hi havia encara dues espelmes enceses. El Cesc va mirar ràpidament la tercera que no va trigar a parlar:
– Sóc la IL.LUSIÓ. Ens aquests darrers anys quan cremo, em sento ingènua….i tothom diu que en el 2013 no té cap sentit que segueixi encesa. Així que avui que acaba el 2012, em rendeixo.
Dit això, la Il.lusió també es va apagar.
Al Cesc li queien les llàgrimes. Va passar la mirada a la quarta espelma, amb ulls de por i el cor encongit. Al cap de pocs segons va sentir: 
– No pateixis Cesc, jo sóc L’ESPERANÇA…..mentre jo tingui flama, podrem encendre les altres.
Amb els ulls brillants el Cesc les va tornar a encendre….


Que no s’apagui la nostra flama i que aquesta sigui l’eina que ens permeti encendre,n algunes que veiem apagades…….
Maria Batet


* aquest conte és una adaptació d’un que he llegit del llibre  Si us Plau de l’Editorial Claret