06 set. 10 pautes per ajudar-los a començar el curs. Les pautes de l’ordre no estan en el material genètic de l’individu
Posted at 17:08h
in Entrenament actitud, Entrenament creativitat, Entrenament productivitat personal
/Efectivament, no naixem amb unes pautes de l’ordre apreses. Si bé és cert que hi ha nens i nens i joves que les aprenen amb molta més facilitat que d’altres. Escric més com a mare que com a professional avui. I el que aquí detallo és una eina que hem treballat amb els meus fills i que els propers dies diran si resultarà útil o no. Ells mateixos m’han animat a que ho pengi en aquest bloc.
1- LA MOTXILLA: una norma ben senzilla, la motxilla no és un contenidor. El compartiment gran per a les carpetes, llibretes i llibres i el petit per les claus, l’etoig, la calculadora i d’altres…. Si ens acostumem cada setmana a fer-ne una neteja, mantindrem l’ordre. Si una activitat la repetim durant un bon periode de temps acabarà essent un hàbit.
2- LA CARPETA: que facin servir la que millor els vagi, de separadors,” carpessanos” d’anelles, bosses, subcarpetes…..el més important és que el criteri per guardar-ho sigui CLAR. Escriviu-lo!. És molt útil, una subcarpeta pels fulls que van cap a casa DEURES i una subcarpeta pels que tornen al “cole” DEURES FETS. És bo revisar cada dia al vespre que s’han seguit bé aquests criteris.
3- TAULA DEL COLE: malgrat no la veiem, podem pressuposar com la tenen si són “de mena” desendreçats. Rercordem-los que el calaix de la taula no és una paperera ni tampoc una nevera (no s’hi guarden els entrepans oblidats, per exemple….), tampoc no és el lloc on tenir els deures ni l’agenda.
4- L’AGENDA és PORTÀTIL!!!! ha d’anar i venir. Expliquem-los que quan més lliure tinguem el nostre cap de preocupacions més disponible el tindrem per tenir noves idees i per treballar i estudiar. Buidar tot el que tenim al cap en l’agenda és una excel.lent manera de deixar que funcioni amb molta més facilitat. Si ho apuntem tot, però tot, no patirem per si ens deixem alguna cosa, sabrem sempre que allà està escrit. És una ajuda, si els agrada decorar-la amb colors, amb dibuixos, amb el que sigui, que ho facin. La nostra memòria és molt visual, i segur que els resultarà de més ajuda si allò que escriuen ho personalitzen amb les seves pròpies “il.lustracions”. Cal consultar-la al vespre abans d’anar a dormir, i al matí abans d’anar al cole. ÉS LA MÉS BONA ALIADA!!!
5- EL TEMPS, que dibuixin a l’inici de curs el seu propi horari, que se’l personalitzin, que el pengin a l’habitació. Un cop més, que el pintin, que tingui color. Els colors fomenten les idees i el pensament positiu. Ensenyem-los a controlar el seu propi temps, si ens en sortim serà un gran llegat que els deixarem.
6- ELS DEURES, la gran aliada en això és l’agenda i la carpeta. Que s’ho apuntin tot! si aconseguirn crear hàbits en el moment de fer els deures, els facilitarem molt la feina. Hi ha nens i nenes i joves que els fa molta mandra posar-s’hi, però en canvi no s’estalvien el patiment de saber que encara ho tenen pendent.
7- ESTUDIAR: cadascú té el seu mètode, però la millor garantia és el “mica en mica”. No ens cansem d’ explicar-los ho. Si els ajuda fer esquemes, mostrem-los com els poden fer i facilitem-los fitxes, si els agrada que els ho preguntem, val molt la pena, se senten més acompanyats
8- MATERIAL: els fulls, els colors, els retoladors, ….el material els acostuma a agradar molt. Soc partidària de que en tinguin força i a mà, però sobretot han d’aprendre a fer-se,n responsables.
9- AUTONOMIA: encara que pugui semblar que tot el que he escrit sigui molt “intervencionista” l’objectiu és justament tot el contrari. Fomentar que sàpiguen organitzar-se i ordenar i utilitzar el seu temps de forma independent. Els pares els podem donar pautes perquè ho facin millor però són ells els qui ho han de fer.
10- I per últim penseu que darrera un nen o noi o nena o noia desorganitzat hi ha una persona. Costa molt conviure amb el seu desordre, però no llencem la tovallola. Altre cop,de mica en mica!.
Com a mare estic molt lluny de fer-ho bé, però m’agrada recordar que val tant la pena persistir….ànim, que comença el curs!