28 febr. Saber conviure amb la incertesa
Una de les característiques que s’atribueixen als emprenedors és la seva capacitat per assumir riscos. Això és el que ens diuen molts llibres. No sé si aquesta és la millora manera per definir una de les virtuts o qualitats més necessàries, al meu entendre, per començar un negoci. Parlo no tant del risc, com del fet de saber viure amb la incertesa. Tindré prou clients? Ho faré bé? si de cop tinc molts encàrrecs, podré donar resposta a tots ells?, facturaré prou per pagar les meves despeses?…….
Hem anat construint, entre tots, entorns segurs. Seguretats econòmiques, seguretats de protecció….seguretats que ens han convertit en persones més atemorides en general. No tots els sectors han aconseguit aquestes seguretats i això fa que trobem persones absolutament emprenedores en entorns que han hagut de lidiar amb gran quantitat d’incerteses. Parlo de la pagesia, un ofici que ha perdut visibilitat amb els anys i del qual podem aprendre tantes coses…..
El Josep és pagès, ha dedicat la seva vida professional sobretot a la vinya, és del Penedès. Ara plou massa, enguany plou poc, una fong ataca el raïm, a quin preu es pagarà el kg?, i si pedrega?…..aquestes i moltes d’altres incerteses formen part de la quotidianitat del món pagès. La pagesia conviu, de forma silenciosa, amb la incertesa.
Com a bon emprendor, el Josep ha buscat sempre alternatives. Durant uns anys patates, d’altres calçots, o melons……hi va haver una temporada que se li va posar al cap plantar kiwis….
Ara, amb els 70 ja complerts, planta un camp d’oliveres. L’olivera és pausada, constant i perseverant així ho demostra amb el seu creixement molt lent però segur, de mica en mica, i es que difícilment és abatuda per una ventada o altres causes naturals.
Pausat, constant i perseverant amb una gran capacitat per conviure amb la incertesa, un mestre de l’emprenedoria, així és ell, és el Josep, el meu pare, el meu mestre.