13 ag. Deu aprenentatges olímpics, un autèntic medaller.
Posted at 08:16h
in Entrenaments en valors
La imatge més fotografiada és, possiblement la de l’esportista que mira el seu or, plata o bronze i el llueix somrient a les càmeres que l’imortalitzen.
Tots els qui hem participat d’aquests jocs, encara que sigui a milers de km de distància i des de la pantalla d’un televisor, ens hem endut algun triomf, algun aprenentatge.
Pocs esdeveniments encarnen, com les Olimpíades tantes i tantes lliçons, ja no d’esport, sinó de vida.
Per a tots aquells que vulgui tirar endavant un projecte:
TEMPS: Olimpiada és el temps que va des de la celebració d’uns jocs fins a la inaugració dels següents. 4 anys de treball i entrenament, per cap baix per tornar a mostrar al món el resultat de la tenacitat de l’esforç. Temps és el que necessita qualsevol propòsit per reeixir, temps d’entrenament i treball.COMPETÈNCIA: hem vist competir delegacions nacionals entre elles, però hem vist la més sublim de les competències, aquella que ens fa millors, la que posa en el punt de mira la pròpia fita. L’alegria dels esportistes quan superen la seva pròpia marca, la competència amb un mateix per ser cada dia millor. Un projecte ens fa millors quan aconseguim superar cada dia la nostra pròpia fita.
LITÚRGIA: Els jocs estan carregats de simbolismes, de litúrgies que expressen millor que qualsevol paraula el seu significat….músiques, himnes, banderes, logotips, marques, rituals, pòdiums, ….Les litúrgies ens donen seguretat, ens aferren al projecte, donen personalitat, construeixen marca. Cadascun dels nostres projectes hauria de tenir unes litúrgies que el acompanyin i alhora els identifiquen. Les litúrgies fan perdurables els propòsits.
DETALLS: Davant les mostres constants de perfecció que hem pogut delectar en esports com la gimnàstica, els exercicis de pilota, la sincronitzada i tants d’altres, els petits detalls fan que un exercici sigui mereixedor d’unes centèsimes que portin l’esportista al triomf o a la derrota. El detall de la feina ben feta, el rigor i la minuciositat que de vegades ens falta per deixar la feina ben feta, la importància de la centèsima.
FAVORIT: En cada disciplina hi havia un favorit, que no sempre ha estat el guanyador. El “contrapronòstic” dóna valor a aquells que no han deixat de perseguir el seu objectiu, malgrat tot apuntava que no eren mereixedors d’arribar al final. El “contrapronòstic” és l’expressió de l’esperança del que lluita.
ESCALFOR: L’escalfor d’una graderia, d’un crit, d’un entrenador, d’una mare, d’un fill,…..és l’acompanyament que tots necessitem per fer créixer un somni, per avançar en els nostres objectius.
RESPECTE: S’acaba una cursa, una competició i els contrincants s’abracen i reconeixen la victòria del guanyador. És bonic aquest símbol, malgrat a la vida no sigui el més habitual.
LLÀGRIMES: Mostren tant l’alegria com la tristesa, l’orgull o la ràbia, el desencís com la il·lusió. Se n’han vessat tantes a Londres…..
VALORS: l’olimpisme encarna els valors que ens impulsen a emprendre les més grans fites: el respecte, el treball, l’esforç, la dedicació, el compromís, la integració, el companyerisme, l’autocontrol, l’esperit de sacrifici, la disciplina, l’ànsia de superació, la confiança i la capacitat de superar l’adversitat….tot gira al voltant d’aquests valors.
VICTÒRIA I DERROTA Possiblement els Jocs representen la sublimació de la victòria, però en el medaller que m’emporto d’aquests jocs, reconec en cada derrota, la grandesa de l’esport, d’aquells que posen esforç en les seves fites perquè la victòria resideix dintre seu.
Potser aquest post ha quedat massa ensucrat i dolç. No he mencionat gairebé cap contravalor que acompanya un esdeveniment d’aquest tipus. Reconec que m’he deixat endur, per la cara més bonica i fàcil….ben mirat, ja hi haurà qui sabrà desgranar millor que jo la cara més fosca d’aquests Jocs. A casa, hem disfrutat d’aquests moments, i al capdavall aquest és un petit detall ben important!