18 juny L’entusiasme: pensar, sentir, fer
Posted at 10:21h
in Sense categoria
Quan diem que una persona, una situació o una cosa concreta ens entusiasma, estem manisfestant que ens agrada molt, que ens mou, que ens motiva, que ens convida a fer..
El seu sentit etimològic ens parla de l’entusiasme com a possessió dels Déus, com a una agitació interiror.
L’entusiasme és un estat de la persona, una emoció, una expressió. En sentir-nos entusiasmats tenim la necessitat de comunicar-ho, de compartir-ho. Sentim que tenim força i capacitat per afrontar noves gestes perquè l’entusiasme és expansiu i ens dóna energia.
Però sabem que l’entusiasme no és un acte voluntari ni resultat d’un esforç. Què podem fer doncs per millorar-lo?
Anem a fixar-nos en situacions en les quals decau el nostre entusiasme: ho fa quan mirem amb pesimisme el futur, quan sentim moments de poca felicitat i quan tenim la percepció de que no controlem tot el que tenim entre mans. De ben segur que trobaríem d’altres situacions que ens generen poc entusiame, però avui ens centrarem en aquests tres perquè configuren el triangle de la nostra ACTITUD: Pensament, sentiment, acció.
Les nostres actituds més o menys entusiastes depenen en gran mesura del que pensem i del que sentim. I no només això sinó que, com diu JA Marina i d’altres pensadors, el nostre llenguatge condiciona el nostre pensament. Si tanquem el cercle podrem afirmar que depenent de com expliquem i com ens expliquem les coses que ens passen aconseguirem unes actituds o unes altres.
PENSAMENTS PESSIMISTES O PENSAMENTS OPTIMISTES
Avui sabem que de la mateixa manera que la por i la vulnerabilitat s’aprenen, també s’aprèn el pesisimisme. Martin Seligman, el gran precursor de la psicologia positiva ha investigat com s’educa l’optimisme i ens explica que té molt a veure amb l’estil explicatiu de tot el que ens va passant durant la vida.
Aquest estil té tres dimensions crtíques DURADA, ABAST i PERSONALITZACIÓ; dit d’una altra manera som més pessimistes quan pensem que una situació desafortunada serà permanent i no transitòria, afectarà moltes d’altres situacions i no només aquella concreta, i ens sentim responsables únics de que hagi succeit. Ser consicients del nostre estil explicatiu i intentar millorar-la sentarà les bases d’actituds més entusiastes.
MÉS FELIÇOS, MÉS ENTUSIASTES
Ens entusiasmem quan una cosa ens agrada i ens ho fa passar bé. Seria molt reduccionista pensar que quan busquem la felicitat, busquem només viure situacions plaents. Sabem que per ser feliços, ens cal també tenir relacions afectives cap a d’altres persones: fraternitat, amor, amistat, compromis, cura….encara que això no comporti forçosament viure siutacions plaents. Però també ens fa feliços sentir que progressem, que avancem i que aconseguim les nostres fites. L’entusiasme viu d’aquestes tres fonts, d’allò que ens agrada, de les nostres relacions afectives i del nostre creixement personal.
FER, ACTUAR, sota control
Quan trobem el nostre propi mètode que ens fa sentir en productius, creatius, eficaços en la nostra manera de fer, ens sentim molt més relaxats i propensos a entusiasmar-nos per coses noves. Quan tenim la sensació de que anem desbordats, de que res nou no cap ni en la nostra agenda ni el nostre cap, serà ben difícil afrontar noves tasques que despertin en nosaltres aquest “déu” interior.
Amb optimisme, relacionant-nos, aprenent, progressant i tenint el control del nostre temps i les nostres accions aconseguirem actituds més entusiastes.